Benvinguts al blog!!

Les webquest han estat en el punt de mirar durant tota la sessió d’avui, ja que la classe ha començat amb l’explicació teòrica, a través d’un power point, de què són les webquest, com també els projectes telemàtics i les minwebquest, però bàsicament ens hem centrat en les primeres, pel fet que la següent activitat serà fer-ne una. I puc dir que he après força avui, posat que el meu coneixement sobre les webquest era bastant limitat i ara, en canvi, tinc una idea prou clara. Tant és així, que m’atreveixo a definir el concepte com una activitat d’investigació dirigida on els alumnes han d’utilitzar l’Internet com a eina per resoldre i elaborar el treball. A més, s’hi podria afegir que és una activitat normalment motivadora i interessant pels educands, que segueix una filosofia de compartir i obrir l’aula.

També hem comentat i explicat les parts que han de tenir les webquest que són les següents: una portada (títol, imatge, àrea, nivell, autors, data); una introducció (que expliqui el que es treballarà i que sigui motivadora); la tasca (el producte que es demana que facin els alumnes); el procés (que explicaria la manera com fer l’activitat o treball); els recursos (que serien les pàgines webs on han de buscar la informació per poder elaborar correctament allò que es demana); l’avaluació (que serveixi tant pels alumnes per poder fer la seva pròpia autoavaluació com pels professors per poder qualificar el treball); els crèdits (on apareguin els autors de la webquest, si no han estat citats en la portada); i una guia didàctica (on es reculli el contingut de la webquest i així ser útil per altres professors per saber l’àmbit que es treballa i si podria ser del seu interès).

Finalment, per grups, hem estat navegant per Internet i visitant exemples de webquest, algunes d’elles molt interessants, i alhora, també hem estat pensant quin podria ser el tema de la que haurem de crear. De moment, i si no varien els plans, treballarem la música pop dels últims 50 anys, ja que creiem que és un tema entretingut i molt suculent.

Sessió interessant la d’avui, des del meu punt de vista. En principi, la classe havia de partir de la lectura del text sobre l’imatge en els llibres de text escolar, però poca gent l’havia llegit, d’aquí el silenci prolongat a les preguntes de l’Anna. Per part meva, si que vaig poder aportar alguns conceptes sobre la lectura, ja que si que la vaig llegir. Concretament, vaig citar algunes de les funcions que té la imatge dins d’un llibre de text, bàsicament perquè és del que més es parlava en la lectura, i he de dir, que algunes de les funcions que s’explicaven no les sabia, però que si et pares a pensar són totalment certes i presents en qualsevol llibre de text. Per tant, amb aquesta lectura vaig poder observar certes funcions desconegudes per mi de la imatge, però amb les que vaig conviure durant tota la meva infància amb els meus llibres de l’escola.

La classe va continuar amb la visualització i explicació, per part de l’Anna, d’un power point sobre la imatge i el dibuix, amb el qual vam poder veure que una bona composició ha de tenir profunditat (els anomenats punts de fuga), i que depèn de la diagonal (acció o reflexió) el dibuix o imatge ens pot transmetre moviment o la ja citada reflexió. A més, cosa curiosa per mi posat que no ho sabia, un bon dibuix no ha de ser 100% simètric, sinó que s’ha de buscar l’equilibri entre la simetria i l’asimetria, ja que el centre simètric no és el de major atracció visual. I seguint amb les curiositats desconegudes per mi, dir que una imatge idèntica depenent de si està situada a la dreta o a l’esquerra de la composició pot transmetre sensacions totalment diferents. Per acabar, l’Anna ens va explicar un conte, el Zoom: totalment gràfic i curiós ja que vam poder veure com a partir d’una taca de color es pot anar creant una cadena d’imatges, que potser si volguéssim arribaria a ser infinitat.

A continuació, va tocar el torn dels alumnes. Per grups, vam anar sortint i vam ensenyar els nostres anuncis que utilitzaríem com a mestres per explicar o comentar algun tema concret. La veritat que tots els anuncis que vaig veure, crec que eren adients per aprofundir sobre algun concepte com el canvi climàtic, la seguretat vial, els vídeo jocs, etc.

Finalment, vam tenir una mica de temps lliure, fet que em va servir per fer una “passejada” pel meu blog.

Afegir, que de moment, crec que aquesta sessió ha estat una de les més interessants i, potser és així, perquè ha estat una de les més visuals i entretingudes i amb la que he après més conceptes nous.

Aquest és el nostre anunci:

Powers points i més power points podria ser el resum de la classe. La sessió d’avui la vam dedicar, exclusivament, per a fer  les presentacions sobre L’Illa dels 5 fars amb els nostres grups i els nostres respectius treballs. La veritat és que crec que tots els grups van complir amb la tasca encomanada (llegir el llibre i elaborar un power point explicant les claus del llibre). Ara bé, el que si que va variar entre els diferents grups va ser la manera com explicar els punts, ja que aquí, va ser on la creativitat i l’impacte van fer diferenciar unes presentacions d’unes altres. Amb això no vull dir que els treballs més creatius han estat els millors, posat que crec que algun dels treballs va pecar de massa creativitat, però si dir que, en general, els més impactants van ser els de més valor afegit.

L’exposició oral també crec que va ser un complement molt important a la presentació, posat que la gent que ho va explicar clarament i sense nervis li va donar més fonaments al power point, en canvi, els més nerviosos transmetien inseguretat, però suposo que amb la pràctica els nervis dels que en van tenir marxaran.  

Destacar també una intervenció de l’Anna que em va fer gràcia, quan va dir que tots estàvem parlant que per realitzar una bona comunicació havíem d’entusiasmar, i el fet era que molts de nosaltres no ho estàvem fent. Estàvem caient en una contradicció. Bona observació.   

Finalment, vull comentar que em vaig adonar que per poder fer una bona presentació cal aportar alguna cosa original (sense perdre’s), però sobretot ser un mateix, no sobre actuar. Aquesta va ser la sensació que em va quedar un cop vistes totes les exposicions dels companys. A més, està clar, d’utilitzar les claus que dona en Ferran en el llibre ja llegit.              

La classe d’avui la vam començar amb la reflexió sobre una imatge que l’Anna ens va projectar, en la qual es veia un ordinador, amb la imatge d’un professor dins la pantalla, sobre un escriptori amb uns apunts al costat i una tassa de cafè.

Personalment, a mi, el que em transmetia la fotografia era la substitució de l’ensenyament típic per un de modern a distància, on hi apareixien les noves tecnologies.

I sobre la fotografia, em va sobtar la resposta de l’Anna a un observació d’una companya que va dir que per a ella no seria la mateixa relació entre professor i alumne a través de l’ordinador que a través d’una relació presencial. En canvi l’Anna va contestar que hi ha estudis que diuen que això no és així. Fet que em va impactar, perquè jo compartia la visió de la companya.

La resta de la sessió la vaig dedicar a finalitzar amb el grup el power point de l’Illa dels 5 fars i a modificar una mica el blog, ja que l’Anna ens va avisar que no ens adormíssim perquè a dia d’avui ja hauríem de tenir tres entrades explicant les tres primeres sessions.

Quan vaig arribar a classe ja hi havia en Guillem esperant-nos per començar la xerrada sobre l’apropiació de les TIC a l’aula. Es va presentar i va començar la sessió.El primer que va dir és si sabíem que eren les TIC, fet que va provocar un si general, ja que a la primera sessió ja vam poder veure que eren les tecnologies de la informació i comunicació. Seguidament, va passar a mostrar-nos un power point amb els punts que anava desenvolupant i amb algunes imatges interessants, i d’altres divertides. Tot el que deia en guillem intentava qüestionar-ho, ja que volia que ens animéssim a donar la nostra opinió sobre el que anava dient. Per exemple, preguntava si trobàvem bé que les aules d’informàtica a l’escola estiguessin tancades amb clau, o que si realment aquestes aules anomenades com a tals havien d’existir o si la solució seria habilitar les aules normals i corrents amb noves tecnologies, sense fer distinció del tipus d’aula. El que vull dir amb tot això és que la sessió amb en Guillem em va servir per reflexionar molt i per preguntar-me sobre coses que mai m’havia parat a pensar, ja que de vegades necessites algun estímul per fer-ho.

Però el que m’agradaria d’estacar de la xerrada és el planteig que ens va proposar sobre si les TIC humanitzen o deshumanitzen. Per ajudar-nos ens va mostrar unes imatges on es veien noves tecnologies que humanitzaven i d’altres que feien tot el contrari, d’aquesta manera vam arribar a la gran conclusió, que serà l’ús que li donem el que farà que les TIC siguin apropiades o no. I aquest és un paper molt important per nosaltres, com a futurs professors, perquè haurem de saber donar-li el bon ús a les TIC.

Finalment, abans de marxar en Guillem ens va mostrar més imatges sobre diferents distribucions de les aules, combinant les noves tecnologies amb els accessoris típics d’aquestes, i ens va recomanar la lectura d’un llibre anomenat El ordenador invisible.

Avui tocava exposar les transparències sobre el text que qüestionava la utilitat del professor dins l’època de l’Internet. Així que, per grups, vam anar sortint per mostrar la transparència i per explicar-la. La principal idea del text crec que va ser compartida per la majoria dels grups, ja que gairebé tots volíem expressar el mateix. Ara bé, la manera de mostrar-ho en el paper si que va ser bastant variada posat que cada grup ho va fer de la forma que creia més convenient.

Aquesta sessió, personalment, em va servir per aprendre com situar-se per explicar una transparència, ja que mai n’havia exposat cap, i també em va fer veure que l’essència d’una transparència és la creativitat i la claredat. Ha de crear un impacte  visual que transmeti moltes coses, i que acompanyada d’una bona explicació oral acabi de mostrar el missatge que vol que la gent que l’està veient rebi.

Primera classe en un nou món, el món universitari. A més, primera sessió de noves tecnologies. Què deu ser aquesta assignatura? em preguntava tot perdut buscant l’aula. Estava una mica nerviós en aquells moments, i quan vaig arribar a l’aula ja hi havia gent asseguda esperant, així que jo vaig fer el mateix, em vaig asseure. Passats uns minuts, vam començar la classe, l’Anna es va presentar i ens va donar la benvinguda a la Universitat de Barcelona. La gent callava i ningú deia res encara que l’Anna de tant en tant deixava anar alguna pregunta. Tothom en silenci. Llavors, l’Anna va repartir una fotografia a cadascú amb la intenció que expliquèssim allò que ens transmetia. Recordo que la meva foto era un parc amb un pi al mig, i quan em va tocar el torn vaig dir que em transmetia llibertat, temps lliure i amics, posat que on visc jo hi ha un parc semblant on solia estar amb els meus amics. Acabada la ronda de sensacions, i el primer intent de trencar el gel, l’Anna va tornar amb les preguntes, una d’elles per què havíem fet això. Llavors ja alguns es van atrebir a dir alguna cosa, però eren molt pocs, i recordo que algú va dir que ho vam fer perquè “una foto vale más que mil palabras” i dona més joc per expresar-te quan estàs molt coibit. Afirmació que comparteixo. Tot seguit, vam contestar un qüestionari sobre el nostre coneixement d’alguns aspectes relacionats amb l’assignatura que avui començavem, molts d’aquests conceptes no els havia sentit mai. Després, vam posar en comú el que creiem que aquells conceptes volien dir, però seguien sent els mateixos els que parlaven, encara no havíem acabat de trencar tot el gel.

Per tant, d’aquesta primera classe ja vaig poder aprendre una certa terminologia i el seu significat, desconegut per mi aneteriorment. Acbada la posada en comú, vam procedir a llegir un text i a crear un petit grup per compartir les idees discutir sobre el text, ja que d’allà sortiria la primera activitat de l’assignatura, l’elaboració d’una transparència per la setmana que ve. Aquell mateix dia, el nostre grup ja va fer un petit esborrany. 

Finalment, i abans de marxar cap a la següent classe, l’Anna va apuntar el seu mail a la pissarra i també ens va dir que anéssim buscant un llibre, L’illa dels 5 fars, que ens serviria per fer la següent activitat. També va afegir que aquest llibre es llegia en el que dura el trajecte del metro Mundet-Catalunya, el que va provocar alguna rialla i algun suspir ja que el llibre no debia ser un totxo.