Benvinguts al blog!!

Què dir d’aquesta classe!! Simplement genial.

Com es nota que som d’educació física i no de magisteri musical, perquè…quin riure! Això de jugar amb l’espectacular Singstar posa en evidència que els nostres dots cantaires no són gaire bons, encara que algú hi havia que no desafinava del tot.

La veritat que aquesta sessió ha servit per trencar una mica amb la rutina, és un molt bon exemple a seguir, perquè què costa deixar algun dia de joc i passar-ho bé amb els companys. Com a futurs mestres, en la meva opinió, crec que hem de saber cedir a algunes peticions com aquesta, i és que fa que es creï una atmosfera de molt bon “rotllo” en l’assignatura, i crec que això repercuteix positivament en els alumnes i també en el mestre.

A més, la utilització de jocs interactius com el Singstar permet fomentar el companyerisme, fa perdre la vergonya, i el que es més important, rius molt. I mai està de més fer risoteràpia de grup per desconnectar de l’estrès i les tensions que s’acumulen a final de semestre.

Per acabar, vull deixar la lletra de la cançó que vam cantar tots junts al final de la classe, que demostra la pinya que formem com a grup.

Chiquilla !

Por la mañana yo me levanto y voy corriendo desde mi cama,

para poder ver a esa chiquilla por mi ventana.

Porque yo llevo to´ el día sufriendo, ya que la quiero con toda el alma.

Y la persigo en mis pensamientos de madrugada.

Tengo una cosa que me arde dentro, que no me deja pensar en nada ay!

que no sea de esa chiquilla y de su mirada.

Y yo la miro... Y ella no me dice nada...

Pero sus dos ojos negros se me clavan como espadas.

Pero sus dos ojos negros se me clavan como espadas.

Ay chiquilla!

Ese silencio que me desvive me dice cosas que son tan claras,

que yo no puedo, no puedo, no puedo dejar de mirarla.

Y yo le tengo que decir pronto que estoy loquito de amor por ella.

Y que sus ojos llevan el fuego de alguna estrella.

Que las palabras se quedan cortas para decir todo lo que siento,

pues mi chiquilla es lo más bonito del firmamento.

Y yo la miro... Y ella no me dice nada...

Pero sus dos ojos negros se me clavan como espadas.

Pero sus dos ojos negros se me clavan como espadas.

Y yo la quiero... Como el sol a la mañana...

Como los rayos de luz a mi ventana yo la quiero.

Como los rayos de luz a mi ventana,

ay chiquilla!

La classe d’avui ha anat sobre els videojocs, un tema interessant i de molta actualitat.   

L’Anna ha començat preguntat què eren per a nosaltres els videojocs, per a què sereveixen, i què mai faria un videojoc. A mi, aquestes qüestions m’han fet pensar, ja que mai m’havia parat a refelxionar sobre les pontencialitats que pot tenir un videojoc. I és ben cert que jugar és un impuls vital, per tant, si s’aconsegueix utilitzar el videojoc com a un recurs per arribar a un objectiu educatiu, segurament es podrà garantir l’aprenentatge del citat objectiu, pel fet d’arribar-hi mitjançant la motivació, la interactivitat, el repte constant, en definitva, tots aquells aspectes que fan que els videojocs agradin.

Però ara bé, per extreure’n un suc positiu dels videojocs, els pares o els educadors han de participar-hi, no tant jugant amb ells, que també, sinó que observant-los, preguntant-los què els hi agrada, pacatant el temps de joc, engrescant-los, etc. D’aquesta manera, s’arribarà a l’aprenentatge, a una millor socialització i per suposat, a una millor alfabetització digital.

La sessió ha seguit amb l’anàlisi i reflexió d’un videojoc per part dels diferents grups. 

I aquesta ha estat la nostra reflexió sobre el videojoc escollit:

Pro Evolution

Aquest popular joc de futbol, utilitzat per tot tipus de gent, des dels més petits fins als més grans, i degut a l’enorme magnetisme que aquest esport té en el nostre país, ens fa pensar en l’ús d’aquest videojoc dins l’àmbit escolar.

Així doncs, com a mestres, considerem que el Pro Evolution seria una bona eina a utilitzar en l’àrea de l’educació física, ja que permet practicar i desenvolupar l’estratègia a seguir en el futbol d’una manera motivadora i divertida, permet fomentar la socialització pel fet de poder crear lligues on hi participin un gran nombre d’alumnes, i crear vincles d’amistat mentre jugues amb el contrari. A més, és una bona manera d’aprendre les normatives i les regles bàsiques d’aquest esport.  

En definitiva, aquest entretingut videojoc ens sembla interessant utilitzar-lo amb nens d’entre 10 i 12 anys, posat que les seves capacitats cognitives i perceptives són adients per extreure el màxim del joc.