Benvinguts al blog!!

Doncs sí, això ja s’ha acabat. Sembla mentida però ja portem un semestre en el món universitari, un semestre en l’assignatura NTAE, i un semestre de noves sensacions i noves experiències.

Però si centro la visió i començo a pensar i a recordar tot el que m’ha aportat la matèria de Noves Tecnologies, me n’adono que és un munt. Totes les classes m’han permès aprendre coses noves, les xerrades que ens han fet m’han semblat molt interessants, i també, perquè no dir-ho, en aquesta assignatura ha estat en la que més m’he pogut fixar en els meus companys i descobrir la seva manera de ser. A part, he descobert noves maneres de treballar amb alumnes utilitzant les noves tecnologies. Sens dubte, hem quedo amb les webquest, que abans no sabia ni que existien, i ara estic convençut que serà una eina que tindré molt en compte en la meva futura feina com a mestre.

Ara bé, centrant-me amb el que se’m demana (valorar l’experiència amb el blog), puc dir que ha estat una vivència nova per mi i que crec que m’ha servit per reflexionar sobre totes les coses que hem estat fent a classe. M’explico.

Des del primer moment, he considerat el blog com el diari tradicional, el de tota la vida, on s’escrivien les confidències. I és que el que he fet ha estat això, escriure allò que per bé o per mal m’ha impregnant de les diferents sessions. A més moltes vegades, quan succeeixen coses no li dones importància, però quan comences a pensar en la classe que has fet et comencen a sorgir aquells pensaments que creies que no eren importants, i te n’adones que al final si que ho eren. És a dir, gràcies al blog, he pogut copsar detalls que se m’havien passat per alt en un primer moment, però que he pogut recuperar-los posteriorment i que m’han servit per reflexionar sobre aspectes valuosos.

Una altra utilitat que he trobat en el blog és la de “recordatori”, ja que més endavant, quan em falli la memòria, sempre podré entrar en aquest blog i recordar tot allò que vaig fer en el seu moment. No són fulls, ni cap llibreta que sempre se t’acaba perdent i no saps on l’has deixat, sinó que el blog és una manera d’emmagatzemar els “apunts” de l’assignatura, per dir-ho d’alguna manera, de forma ordenada i de fàcil accés.        

En definitiva, dir que estic molt content i feliç d’haver pogut gaudir d’aquesta experiència amb el blog, i en general amb l’assignatura. Han estat uns mesos molt divertits i que de ben segur no oblidaré mai.

Aprofito des d’aquí per donar les gràcies a tots els meus companys i a l’Anna, ja que sense ells l’experiència viscuda no hagués estat la mateixa.   

Últim dimarts de NTAE, això ja s’acaba…i què ràpid que passa el temps! Sembla que fos ahir que entrava per primera vegada a la universitat, i mira ara, ja acabem el primer semestre. Però no diuen que quan millor t’ho passes, més ràpid córrer el temps? Doncs i tant! Aquests quatre mesos ho demostren.

Però ara bé, abans d’entrar en la valoració-reflexió del curs, que la podreu llegir en una entrada a part, passaré a explicar en què ha consistit la classe d’avui i quines conclusions he pogut extreure’n.

Les dues hores de la sessió d’avui, s’han destinat a les exposicions dels diferents grups sobre les TIC a l’educació, amb les quals hem pogut gaudir d’una sèrie de temes diversos i tots molt interessants. Ara bé, com sempre, la diferència entre les diferents xerrades l’ha marcat la manera d’explicar, sí allò que s’anomena LABIA.

Els continguts dels diferents powers points i dels tríptics han estat, certament, molt semblants entre tots els grups, i com he dit anteriorment, el fet que hagi cridat més l’atenció d’alguna presentació que d’una altra, ha estat la “gràcia” alhora d’exposar-la. I és que com ja vam treballar amb el llibre L’Illa dels 5 fars, una bona xerrada no és només aquella que té un ric contingut, sinó que s’han de tenir en compte molts altres aspectes.   

Finalment, també m’agradaria destacar que hi hagut una molt bona progressió en tots els grups en quant a parlar davant dels companys, és a dir, que si comparem la primera exposició del curs amb aquesta última, es pot observar com s’ha anat agafant una certa agilitat per exposar treballs i activitats, a més, suposo que l’ambient de confiança que s’ha creat a classe ha facilitat aquesta millora alhora de parlar en públic. 

La classe d’avui, la primera de l’any 2008, l’hem dedicat a acabar el power point i el tríptic. I és que el proper dimarts haurem de dur a terme la xerrada sobre el tema escollit davant dels “pares” de la nostra aula.

Però la sessió d’avui, en principi, no estava programada per fer aquest tipus de feina, sinó que hauríem d’haver realitzat ja algunes presentacions, i la veritat que només hem pogut gaudir de la del grup d’en Raúl (dedicada a l’anàlisi de programes infantils de la cadena de televisió Antena 3). Suposo que cap altre grup ha pogut tenir tota la feina enllestida pel fet de topar-nos amb les vacances, ja que és difícil poder trobar algun dia per elaborar les tasques grupals en unes dates tan assenyalades i més, quan els membres del grup són de diferents municipis. Però l’Anna ho ha comprès i no ens ha posat cap entrebanc per posposar les presentacions per la setmana que ve.

Al meu grup, aquestes dues hores ens han anat molt bé per avançar matèria, organitzar-nos la conferència i observar aquells detalls que hauríem d’afegir en el nostre treball o bé modificar.

Però amb el que realment hem quedo de la sessió d’avui és amb la flexibilitat de l’assignatura. M’explico: avui perfectament ens haguéssim pogut endur una escridassada per no haver fet la feina el dia que tocava, però no ha estat així. Sinó que, hem tingut l’oportunitat de treballar tranquil·lament i traslladar l’exposició per més endavant. En fi, que on vull arribar és a la qualitat, que des del meu punt de vista, tot mestre ha de tenir, que és la d’entendre a l’alumne. Si no hem fet el treball que tocava avui, serà per algun motiu, i és aquest motiu el que molts mestres no saben entendre, en canvi, els que si que es posen en la nostra pell ho comprenen, busquen solucions per poder esmenar-ho i faciliten la feina als alumnes, els quals ho agraeixen molt.