Benvinguts al blog!!

Doncs sí, això ja s’ha acabat. Sembla mentida però ja portem un semestre en el món universitari, un semestre en l’assignatura NTAE, i un semestre de noves sensacions i noves experiències.

Però si centro la visió i començo a pensar i a recordar tot el que m’ha aportat la matèria de Noves Tecnologies, me n’adono que és un munt. Totes les classes m’han permès aprendre coses noves, les xerrades que ens han fet m’han semblat molt interessants, i també, perquè no dir-ho, en aquesta assignatura ha estat en la que més m’he pogut fixar en els meus companys i descobrir la seva manera de ser. A part, he descobert noves maneres de treballar amb alumnes utilitzant les noves tecnologies. Sens dubte, hem quedo amb les webquest, que abans no sabia ni que existien, i ara estic convençut que serà una eina que tindré molt en compte en la meva futura feina com a mestre.

Ara bé, centrant-me amb el que se’m demana (valorar l’experiència amb el blog), puc dir que ha estat una vivència nova per mi i que crec que m’ha servit per reflexionar sobre totes les coses que hem estat fent a classe. M’explico.

Des del primer moment, he considerat el blog com el diari tradicional, el de tota la vida, on s’escrivien les confidències. I és que el que he fet ha estat això, escriure allò que per bé o per mal m’ha impregnant de les diferents sessions. A més moltes vegades, quan succeeixen coses no li dones importància, però quan comences a pensar en la classe que has fet et comencen a sorgir aquells pensaments que creies que no eren importants, i te n’adones que al final si que ho eren. És a dir, gràcies al blog, he pogut copsar detalls que se m’havien passat per alt en un primer moment, però que he pogut recuperar-los posteriorment i que m’han servit per reflexionar sobre aspectes valuosos.

Una altra utilitat que he trobat en el blog és la de “recordatori”, ja que més endavant, quan em falli la memòria, sempre podré entrar en aquest blog i recordar tot allò que vaig fer en el seu moment. No són fulls, ni cap llibreta que sempre se t’acaba perdent i no saps on l’has deixat, sinó que el blog és una manera d’emmagatzemar els “apunts” de l’assignatura, per dir-ho d’alguna manera, de forma ordenada i de fàcil accés.        

En definitiva, dir que estic molt content i feliç d’haver pogut gaudir d’aquesta experiència amb el blog, i en general amb l’assignatura. Han estat uns mesos molt divertits i que de ben segur no oblidaré mai.

Aprofito des d’aquí per donar les gràcies a tots els meus companys i a l’Anna, ja que sense ells l’experiència viscuda no hagués estat la mateixa.   

Últim dimarts de NTAE, això ja s’acaba…i què ràpid que passa el temps! Sembla que fos ahir que entrava per primera vegada a la universitat, i mira ara, ja acabem el primer semestre. Però no diuen que quan millor t’ho passes, més ràpid córrer el temps? Doncs i tant! Aquests quatre mesos ho demostren.

Però ara bé, abans d’entrar en la valoració-reflexió del curs, que la podreu llegir en una entrada a part, passaré a explicar en què ha consistit la classe d’avui i quines conclusions he pogut extreure’n.

Les dues hores de la sessió d’avui, s’han destinat a les exposicions dels diferents grups sobre les TIC a l’educació, amb les quals hem pogut gaudir d’una sèrie de temes diversos i tots molt interessants. Ara bé, com sempre, la diferència entre les diferents xerrades l’ha marcat la manera d’explicar, sí allò que s’anomena LABIA.

Els continguts dels diferents powers points i dels tríptics han estat, certament, molt semblants entre tots els grups, i com he dit anteriorment, el fet que hagi cridat més l’atenció d’alguna presentació que d’una altra, ha estat la “gràcia” alhora d’exposar-la. I és que com ja vam treballar amb el llibre L’Illa dels 5 fars, una bona xerrada no és només aquella que té un ric contingut, sinó que s’han de tenir en compte molts altres aspectes.   

Finalment, també m’agradaria destacar que hi hagut una molt bona progressió en tots els grups en quant a parlar davant dels companys, és a dir, que si comparem la primera exposició del curs amb aquesta última, es pot observar com s’ha anat agafant una certa agilitat per exposar treballs i activitats, a més, suposo que l’ambient de confiança que s’ha creat a classe ha facilitat aquesta millora alhora de parlar en públic. 

La classe d’avui, la primera de l’any 2008, l’hem dedicat a acabar el power point i el tríptic. I és que el proper dimarts haurem de dur a terme la xerrada sobre el tema escollit davant dels “pares” de la nostra aula.

Però la sessió d’avui, en principi, no estava programada per fer aquest tipus de feina, sinó que hauríem d’haver realitzat ja algunes presentacions, i la veritat que només hem pogut gaudir de la del grup d’en Raúl (dedicada a l’anàlisi de programes infantils de la cadena de televisió Antena 3). Suposo que cap altre grup ha pogut tenir tota la feina enllestida pel fet de topar-nos amb les vacances, ja que és difícil poder trobar algun dia per elaborar les tasques grupals en unes dates tan assenyalades i més, quan els membres del grup són de diferents municipis. Però l’Anna ho ha comprès i no ens ha posat cap entrebanc per posposar les presentacions per la setmana que ve.

Al meu grup, aquestes dues hores ens han anat molt bé per avançar matèria, organitzar-nos la conferència i observar aquells detalls que hauríem d’afegir en el nostre treball o bé modificar.

Però amb el que realment hem quedo de la sessió d’avui és amb la flexibilitat de l’assignatura. M’explico: avui perfectament ens haguéssim pogut endur una escridassada per no haver fet la feina el dia que tocava, però no ha estat així. Sinó que, hem tingut l’oportunitat de treballar tranquil·lament i traslladar l’exposició per més endavant. En fi, que on vull arribar és a la qualitat, que des del meu punt de vista, tot mestre ha de tenir, que és la d’entendre a l’alumne. Si no hem fet el treball que tocava avui, serà per algun motiu, i és aquest motiu el que molts mestres no saben entendre, en canvi, els que si que es posen en la nostra pell ho comprenen, busquen solucions per poder esmenar-ho i faciliten la feina als alumnes, els quals ho agraeixen molt.  

Què dir d’aquesta classe!! Simplement genial.

Com es nota que som d’educació física i no de magisteri musical, perquè…quin riure! Això de jugar amb l’espectacular Singstar posa en evidència que els nostres dots cantaires no són gaire bons, encara que algú hi havia que no desafinava del tot.

La veritat que aquesta sessió ha servit per trencar una mica amb la rutina, és un molt bon exemple a seguir, perquè què costa deixar algun dia de joc i passar-ho bé amb els companys. Com a futurs mestres, en la meva opinió, crec que hem de saber cedir a algunes peticions com aquesta, i és que fa que es creï una atmosfera de molt bon “rotllo” en l’assignatura, i crec que això repercuteix positivament en els alumnes i també en el mestre.

A més, la utilització de jocs interactius com el Singstar permet fomentar el companyerisme, fa perdre la vergonya, i el que es més important, rius molt. I mai està de més fer risoteràpia de grup per desconnectar de l’estrès i les tensions que s’acumulen a final de semestre.

Per acabar, vull deixar la lletra de la cançó que vam cantar tots junts al final de la classe, que demostra la pinya que formem com a grup.

Chiquilla !

Por la mañana yo me levanto y voy corriendo desde mi cama,

para poder ver a esa chiquilla por mi ventana.

Porque yo llevo to´ el día sufriendo, ya que la quiero con toda el alma.

Y la persigo en mis pensamientos de madrugada.

Tengo una cosa que me arde dentro, que no me deja pensar en nada ay!

que no sea de esa chiquilla y de su mirada.

Y yo la miro... Y ella no me dice nada...

Pero sus dos ojos negros se me clavan como espadas.

Pero sus dos ojos negros se me clavan como espadas.

Ay chiquilla!

Ese silencio que me desvive me dice cosas que son tan claras,

que yo no puedo, no puedo, no puedo dejar de mirarla.

Y yo le tengo que decir pronto que estoy loquito de amor por ella.

Y que sus ojos llevan el fuego de alguna estrella.

Que las palabras se quedan cortas para decir todo lo que siento,

pues mi chiquilla es lo más bonito del firmamento.

Y yo la miro... Y ella no me dice nada...

Pero sus dos ojos negros se me clavan como espadas.

Pero sus dos ojos negros se me clavan como espadas.

Y yo la quiero... Como el sol a la mañana...

Como los rayos de luz a mi ventana yo la quiero.

Como los rayos de luz a mi ventana,

ay chiquilla!

La classe d’avui ha anat sobre els videojocs, un tema interessant i de molta actualitat.   

L’Anna ha començat preguntat què eren per a nosaltres els videojocs, per a què sereveixen, i què mai faria un videojoc. A mi, aquestes qüestions m’han fet pensar, ja que mai m’havia parat a refelxionar sobre les pontencialitats que pot tenir un videojoc. I és ben cert que jugar és un impuls vital, per tant, si s’aconsegueix utilitzar el videojoc com a un recurs per arribar a un objectiu educatiu, segurament es podrà garantir l’aprenentatge del citat objectiu, pel fet d’arribar-hi mitjançant la motivació, la interactivitat, el repte constant, en definitva, tots aquells aspectes que fan que els videojocs agradin.

Però ara bé, per extreure’n un suc positiu dels videojocs, els pares o els educadors han de participar-hi, no tant jugant amb ells, que també, sinó que observant-los, preguntant-los què els hi agrada, pacatant el temps de joc, engrescant-los, etc. D’aquesta manera, s’arribarà a l’aprenentatge, a una millor socialització i per suposat, a una millor alfabetització digital.

La sessió ha seguit amb l’anàlisi i reflexió d’un videojoc per part dels diferents grups. 

I aquesta ha estat la nostra reflexió sobre el videojoc escollit:

Pro Evolution

Aquest popular joc de futbol, utilitzat per tot tipus de gent, des dels més petits fins als més grans, i degut a l’enorme magnetisme que aquest esport té en el nostre país, ens fa pensar en l’ús d’aquest videojoc dins l’àmbit escolar.

Així doncs, com a mestres, considerem que el Pro Evolution seria una bona eina a utilitzar en l’àrea de l’educació física, ja que permet practicar i desenvolupar l’estratègia a seguir en el futbol d’una manera motivadora i divertida, permet fomentar la socialització pel fet de poder crear lligues on hi participin un gran nombre d’alumnes, i crear vincles d’amistat mentre jugues amb el contrari. A més, és una bona manera d’aprendre les normatives i les regles bàsiques d’aquest esport.  

En definitiva, aquest entretingut videojoc ens sembla interessant utilitzar-lo amb nens d’entre 10 i 12 anys, posat que les seves capacitats cognitives i perceptives són adients per extreure el màxim del joc.

La sessió d’avui ha estat bé. Només començar la classe, hem acabat de veure les webquests que havien quedat penjades el dia anterior, concretament, han estat tres grups que han mostrat el seu treball, tancant, d’aquesta manera, el capítol de webquests, que com ja he escrit en sessions anteriors m’ha agradat molt.  

Seguidament, hem passat a la tria del tema de l’última activitat que farem en aquesta assignatura. El que treballarà el nostre grup, que per cert no té nom, serà l’Educació i les Competències en Maneig de la Informació a l’Educació Infantil i/o Primària. Per tant, igual que tota la resta de grups, ens haurem de preparar una xerrada d’uns 10 minuts parlant sobre el tema escollit, fer una presentació gràfica que acompanyi la conferència i  l’elaboració d’un tríptic o díptic informatiu. No ho he dit, però ara ho afegeixo, aquesta activitat ve en forma de webquest, ara bé, aquesta vegada som nosaltres els alumnes i els qui l’hem de resoldre, d’aquesta manera sabrem allò que se sent treballant des de l’altre cara d’una webquest, si més no això espero.

Però abans d’endinsar-nos a l’última tasca, avui n’hem fet una altra: l’anàlisi de web’s. Aquesta activitat ha estat molt senzilla, ja que ha consistit en l’elecció d’una pàgina web educativa i omplir un full amb les catalogacions i les avaluacions corresponents d’aquesta. A més, l’Anna ens ha fet una mostra de com ho havíem de fer, i ha fet explicacions i incisos per ajudar-nos a l’hora d’omplir la fitxa.

El meu grup ha escollit la web edu365, que la recomano, i hem fet aquestes valoracions: fitxa de catalogacions i avaluacions.

Aquesta activitat m’ha fet adonar-me sobre els aspectes que ha de tenir una web per ser complerta i competitiva envers les altres amb una mateixa temàtica, és a dir, aspectes necessaris per ser atractiva, tenir èxit i navegar fàcilment per ella.   

En definitiva, avui ha estat un dia molt productiu, ja que ens ha donat temps a tocar diferents temes i interessants.  

Desesperat! Aquest és l’adjectiu que puc utilitzar avui per definir el meu estat d’ànim un cop acabada la classe. No us espanteu per aquesta afirmació, ja que si llegiu la resta d’aquesta entrada de seguida ho entendreu.

Aquesta sessió havia de ser entretinguda pel fet de tenir dues hores per dedicar-les a la creació de la nostra webquest. Però la veritat és que no ha estat així. Us podeu creure que amb tot el temps que hem disposat (dues hores) no hagi estat suficient per enganxar tota la informació, que ja teníem redactada en word, en una plantilla de webquest! Increïble. A més, no és que haguem estat petant la xerrada i se’ns hagi tirat el temps a sobre, sinó que hem estat treballant de valent per enllestir-ho tot avui, però no ha pogut ser.

Llavors, de qui és la culpa? Crec que el servidor que estem utilitzant és pèssim per totes les limitacions i errors que conté. Bon exemple per demostrar això, és el que ja us he comentat, ens ha estat impossible amb DUES HORES fer un “corte y pega” que quedés decent. I no parlem ja d’afegir-hi fotos, tot un dilema!

Però bé, suposo que tots aquests problemes també tenen la seva part positiva, ja que, segurament, un cop finalitzada la webquest, ens la mirarem amb uns altres ulls, uns ulls que diguin: buf! El que ens has costat però que bé que has quedat.    

A la sessió d’avui, hem rebut la visita d’en Xavier Kirchner, un dels referents en el tema de la web 2.0. Però què és això de la web 2.0? La veritat que no m’ha quedat gaire clar aquest concepte, i una de les meves expectatives d’aquesta xerrada, precisament, era el fet de saber definir aquest terme; però suposo que si recullo tota la informació que ens ha explicat, que he de dir que ha estat molta, fins el punt que hem fet una repassada per la història mundial (prehistòrics, Magallanes, Maquiavel, creació d’internet per part de l’exèrcit americà durant la Guerra Freda, etc.) i l’ordeno, si que podré entendre la web 2.0, encara que no sabré si aquesta idea que em faré serà la correcta. A més, està clar, que en Xavier ha tractat de l’aplicació de les noves tecnologies, concretament d’internet, en l’àmbit de l’educació.

Doncs bé, fent la recopilació que anteriorment ja he esmentat, em puc atrevir a dir que la web 2.0 fa referència a la informació, que a través d’internet tothom pot accedir i compartir, creada mitjançant el coneixement de gent anònima i un treball cooperatiu entre la societat internauta sense afany de lucre. Exemples d’aquest concepte són el Youtube, Sclipo, Facebook, Google maps, etc. 

Durant la xerrada, en Xavier també ens ha fet reflexionar sobre els problemes que actualment podem trobar a l’escola, com la falta de respecte i motivació, la distracció dels alumnes, etc. Llavors, ens ha plantejat la idea que si som eficients fent la nostra feina i tenim les eines necessàries i les sabem utilitzar, probablement, evitarem tots aquests problemes.

I en aquest punt és on apareix la web 2.0, posat que és una bona eina per comentar, compartir, valorar, corregir, recomanar i publicar. Aspectes fonamentals per poder dur a terme allò que volem fer amb els alumnes que és guiar, motivar, avaluar, reconèixer i motivar.

Però com ha dit en Xavier em d’anar amb compte amb la innovació, ja que no sempre és bona, posat que s’innova on es pot no on es vol. Així que, haurem d’anar vigilant aquestes noves aplicacions en l’àmbit escolar, tot i que, en la meva opinió, crec que en un futur molt proper la web 2.0 estarà totalment integrada a l’escola com a eina pels mestres i no hi haurà cap problema d’adaptació. 

Avui ha estat una sessió totalment dedicada a treballar en grup sobre la webquest. La veritat és que ens ha anat molt bé aquesta classe, ja que hem pogut acabar de plantejar i reconduir l’idea que el dia anterior havíem pensat. A més, hem tingut la possibilitat de parlar i comentar amb l’Anna aquells dubtes que se’ns havien presentat. De la mateixa manera, que també hem après la forma com fer una webquest, que de moment, no ens ha semblat gaire complicat, posat que des de la pàgina amb la qual treballarem, ve tot molt pautat i clarificat.

Així doncs, avui durant les dues hores que ha durat la sessió hem pogut elaborar la introducció, que des del meu punt de vista és molt motivadora, hem pensat certes activitats que es poden dur a terme en relació a la temàtica de la webquest, i per últim, també hem estat navegant per Internet i triant aquells enllaços que hem cregut adients.

Finalment, dir que avui l’Anna també ens ha comentat que dimarts que ve aparcarem la webquest per un dia, ja que ens vindrà a fer una xerrada en Xavier Kirchner, un referent sobre el tema de la web 2.0. Segurament, aprendre molt en aquesta explicació perquè ara mateix no sé res sobre aquest aspecte, però això ja us ho comentaré la setmana vinent.          

Les webquest han estat en el punt de mirar durant tota la sessió d’avui, ja que la classe ha començat amb l’explicació teòrica, a través d’un power point, de què són les webquest, com també els projectes telemàtics i les minwebquest, però bàsicament ens hem centrat en les primeres, pel fet que la següent activitat serà fer-ne una. I puc dir que he après força avui, posat que el meu coneixement sobre les webquest era bastant limitat i ara, en canvi, tinc una idea prou clara. Tant és així, que m’atreveixo a definir el concepte com una activitat d’investigació dirigida on els alumnes han d’utilitzar l’Internet com a eina per resoldre i elaborar el treball. A més, s’hi podria afegir que és una activitat normalment motivadora i interessant pels educands, que segueix una filosofia de compartir i obrir l’aula.

També hem comentat i explicat les parts que han de tenir les webquest que són les següents: una portada (títol, imatge, àrea, nivell, autors, data); una introducció (que expliqui el que es treballarà i que sigui motivadora); la tasca (el producte que es demana que facin els alumnes); el procés (que explicaria la manera com fer l’activitat o treball); els recursos (que serien les pàgines webs on han de buscar la informació per poder elaborar correctament allò que es demana); l’avaluació (que serveixi tant pels alumnes per poder fer la seva pròpia autoavaluació com pels professors per poder qualificar el treball); els crèdits (on apareguin els autors de la webquest, si no han estat citats en la portada); i una guia didàctica (on es reculli el contingut de la webquest i així ser útil per altres professors per saber l’àmbit que es treballa i si podria ser del seu interès).

Finalment, per grups, hem estat navegant per Internet i visitant exemples de webquest, algunes d’elles molt interessants, i alhora, també hem estat pensant quin podria ser el tema de la que haurem de crear. De moment, i si no varien els plans, treballarem la música pop dels últims 50 anys, ja que creiem que és un tema entretingut i molt suculent.