Però si centro la visió i començo a pensar i a recordar tot el que m’ha aportat la matèria de Noves Tecnologies, me n’adono que és un munt. Totes les classes m’han permès aprendre coses noves, les xerrades que ens han fet m’han semblat molt interessants, i també, perquè no dir-ho, en aquesta assignatura ha estat en la que més m’he pogut fixar en els meus companys i descobrir la seva manera de ser. A part, he descobert noves maneres de treballar amb alumnes utilitzant les noves tecnologies. Sens dubte, hem quedo amb les webquest, que abans no sabia ni que existien, i ara estic convençut que serà una eina que tindré molt en compte en la meva futura feina com a mestre.

Ara bé, centrant-me amb el que se’m demana (valorar l’experiència amb el blog), puc dir que ha estat una vivència nova per mi i que crec que m’ha servit per reflexionar sobre totes les coses que hem estat fent a classe. M’explico.

Des del primer moment, he considerat el blog com el diari tradicional, el de tota la vida, on s’escrivien les confidències. I és que el que he fet ha estat això, escriure allò que per bé o per mal m’ha impregnant de les diferents sessions. A més moltes vegades, quan succeeixen coses no li dones importància, però quan comences a pensar en la classe que has fet et comencen a sorgir aquells pensaments que creies que no eren importants, i te n’adones que al final si que ho eren. És a dir, gràcies al blog, he pogut copsar detalls que se m’havien passat per alt en un primer moment, però que he pogut recuperar-los posteriorment i que m’han servit per reflexionar sobre aspectes valuosos.

Una altra utilitat que he trobat en el blog és la de “recordatori”, ja que més endavant, quan em falli la memòria, sempre podré entrar en aquest blog i recordar tot allò que vaig fer en el seu moment. No són fulls, ni cap llibreta que sempre se t’acaba perdent i no saps on l’has deixat, sinó que el blog és una manera d’emmagatzemar els “apunts” de l’assignatura, per dir-ho d’alguna manera, de forma ordenada i de fàcil accés.        

En definitiva, dir que estic molt content i feliç d’haver pogut gaudir d’aquesta experiència amb el blog, i en general amb l’assignatura. Han estat uns mesos molt divertits i que de ben segur no oblidaré mai.

Aprofito des d’aquí per donar les gràcies a tots els meus companys i a l’Anna, ja que sense ells l’experiència viscuda no hagués estat la mateixa.   

Parlar en públic, també ha estat una part important de l’activitat, ja que la finalitat d’aquesta era dur a terme una conferència davant d’uns “pares” imaginaris. Però, des del meu perer, crec que hem d’estar molt agraïts a poder realitzar xerrades davant dels companys, posat que els mestres, en la seva feina, han de saber com parlar davant de gent desconeguda, i què millor que poder practicar-ho davant dels teus companys.

Pel que fa a l’elaboració en si d’aquesta tasca, comentar que no ens ha suposat cap dificultat que no hàgim pogut sulventar per nosaltres mateixos. No obstant, afegir que l’únic però que hem pogut tenir, és el fet que les vacances de Nadal hagin estat pel mig. Es podria pensar que havent-hi les vacances pel mig és un punt a favor per poder acabar l’activitat amb tranquil·litat, i no ho negaré pas, però en el cas del nostre grup no és així, ja que entre els components no compartim població, és més, són poblacions llunyanes entre si, fet que va provocar que bona part del treball l’haguéssim de fer tornant de vacances, i no amb gaire temps. 

Però tot i això, estem orgullosos del treball que hem fet i del resultat obtingut.

Per cert, aquí us deixo el power point que vam mostrar durant la xerrada. Pel que fa el tríptic, no l’hem pogut penjar per problemes tècnics, encara que s’intentaran sulventar, i ben aviat el podreu gaudir. Disculpin les molèsties.                

Però ara bé, abans d’entrar en la valoració-reflexió del curs, que la podreu llegir en una entrada a part, passaré a explicar en què ha consistit la classe d’avui i quines conclusions he pogut extreure’n.

Les dues hores de la sessió d’avui, s’han destinat a les exposicions dels diferents grups sobre les TIC a l’educació, amb les quals hem pogut gaudir d’una sèrie de temes diversos i tots molt interessants. Ara bé, com sempre, la diferència entre les diferents xerrades l’ha marcat la manera d’explicar, sí allò que s’anomena LABIA.

Els continguts dels diferents powers points i dels tríptics han estat, certament, molt semblants entre tots els grups, i com he dit anteriorment, el fet que hagi cridat més l’atenció d’alguna presentació que d’una altra, ha estat la “gràcia” alhora d’exposar-la. I és que com ja vam treballar amb el llibre L’Illa dels 5 fars, una bona xerrada no és només aquella que té un ric contingut, sinó que s’han de tenir en compte molts altres aspectes.   

Finalment, també m’agradaria destacar que hi hagut una molt bona progressió en tots els grups en quant a parlar davant dels companys, és a dir, que si comparem la primera exposició del curs amb aquesta última, es pot observar com s’ha anat agafant una certa agilitat per exposar treballs i activitats, a més, suposo que l’ambient de confiança que s’ha creat a classe ha facilitat aquesta millora alhora de parlar en públic. 

Però la sessió d’avui, en principi, no estava programada per fer aquest tipus de feina, sinó que hauríem d’haver realitzat ja algunes presentacions, i la veritat que només hem pogut gaudir de la del grup d’en Raúl (dedicada a l’anàlisi de programes infantils de la cadena de televisió Antena 3). Suposo que cap altre grup ha pogut tenir tota la feina enllestida pel fet de topar-nos amb les vacances, ja que és difícil poder trobar algun dia per elaborar les tasques grupals en unes dates tan assenyalades i més, quan els membres del grup són de diferents municipis. Però l’Anna ho ha comprès i no ens ha posat cap entrebanc per posposar les presentacions per la setmana que ve.

Al meu grup, aquestes dues hores ens han anat molt bé per avançar matèria, organitzar-nos la conferència i observar aquells detalls que hauríem d’afegir en el nostre treball o bé modificar.

Però amb el que realment hem quedo de la sessió d’avui és amb la flexibilitat de l’assignatura. M’explico: avui perfectament ens haguéssim pogut endur una escridassada per no haver fet la feina el dia que tocava, però no ha estat així. Sinó que, hem tingut l’oportunitat de treballar tranquil·lament i traslladar l’exposició per més endavant. En fi, que on vull arribar és a la qualitat, que des del meu punt de vista, tot mestre ha de tenir, que és la d’entendre a l’alumne. Si no hem fet el treball que tocava avui, serà per algun motiu, i és aquest motiu el que molts mestres no saben entendre, en canvi, els que si que es posen en la nostra pell ho comprenen, busquen solucions per poder esmenar-ho i faciliten la feina als alumnes, els quals ho agraeixen molt.  

Ara sí, hem començat a jugar. I des d’aquí reivindico la importància dels videojocs interactius, posat que permeten mantenir relacions amb altres persones d’una manera molt amena com és jugant, i és que un abús excessiu del joc “normal” (persona – màquina) crec que pot arribar a ser nociu alhora de relacionar-se amb la gent i viure amb societat. Per tant, crec que els pares, en dates tan assenyalades com aquestes, haurien de tenir molt en compte el tipus de videojoc que compren pels seus fills i donar prioritat als ja esmentats jocs interactius.

Pel que fa a la classe en si, destacar les rialles que ens hem marcat tots plegats una altra vegada, i com a curiositat, dir el nombre de noies que han assistit a classe…UNA!, l’Helena. I això hem fa plantejar una preguntat amb la qual reflexionar: serà que els videojocs són molt més populars entre els nois? Si és sí, per què?   

Com es nota que som d’educació física i no de magisteri musical, perquè…quin riure! Això de jugar amb l’espectacular Singstar posa en evidència que els nostres dots cantaires no són gaire bons, encara que algú hi havia que no desafinava del tot.

La veritat que aquesta sessió ha servit per trencar una mica amb la rutina, és un molt bon exemple a seguir, perquè què costa deixar algun dia de joc i passar-ho bé amb els companys. Com a futurs mestres, en la meva opinió, crec que hem de saber cedir a algunes peticions com aquesta, i és que fa que es creï una atmosfera de molt bon “rotllo” en l’assignatura, i crec que això repercuteix positivament en els alumnes i també en el mestre.

A més, la utilització de jocs interactius com el Singstar permet fomentar el companyerisme, fa perdre la vergonya, i el que es més important, rius molt. I mai està de més fer risoteràpia de grup per desconnectar de l’estrès i les tensions que s’acumulen a final de semestre.

Per acabar, vull deixar la lletra de la cançó que vam cantar tots junts al final de la classe, que demostra la pinya que formem com a grup.

Chiquilla !

Por la mañana yo me levanto y voy corriendo desde mi cama,

para poder ver a esa chiquilla por mi ventana.

Porque yo llevo to´ el día sufriendo, ya que la quiero con toda el alma.

Y la persigo en mis pensamientos de madrugada.

Tengo una cosa que me arde dentro, que no me deja pensar en nada ay!

que no sea de esa chiquilla y de su mirada.

Y yo la miro... Y ella no me dice nada...

Pero sus dos ojos negros se me clavan como espadas.

Pero sus dos ojos negros se me clavan como espadas.

Ay chiquilla!

Ese silencio que me desvive me dice cosas que son tan claras,

que yo no puedo, no puedo, no puedo dejar de mirarla.

Y yo le tengo que decir pronto que estoy loquito de amor por ella.

Y que sus ojos llevan el fuego de alguna estrella.

Que las palabras se quedan cortas para decir todo lo que siento,

pues mi chiquilla es lo más bonito del firmamento.

Y yo la miro... Y ella no me dice nada...

Pero sus dos ojos negros se me clavan como espadas.

Pero sus dos ojos negros se me clavan como espadas.

Y yo la quiero... Como el sol a la mañana...

Como los rayos de luz a mi ventana yo la quiero.

Como los rayos de luz a mi ventana,

ay chiquilla!

L’Anna ha començat preguntat què eren per a nosaltres els videojocs, per a què sereveixen, i què mai faria un videojoc. A mi, aquestes qüestions m’han fet pensar, ja que mai m’havia parat a refelxionar sobre les pontencialitats que pot tenir un videojoc. I és ben cert que jugar és un impuls vital, per tant, si s’aconsegueix utilitzar el videojoc com a un recurs per arribar a un objectiu educatiu, segurament es podrà garantir l’aprenentatge del citat objectiu, pel fet d’arribar-hi mitjançant la motivació, la interactivitat, el repte constant, en definitva, tots aquells aspectes que fan que els videojocs agradin.

Però ara bé, per extreure’n un suc positiu dels videojocs, els pares o els educadors han de participar-hi, no tant jugant amb ells, que també, sinó que observant-los, preguntant-los què els hi agrada, pacatant el temps de joc, engrescant-los, etc. D’aquesta manera, s’arribarà a l’aprenentatge, a una millor socialització i per suposat, a una millor alfabetització digital.

La sessió ha seguit amb l’anàlisi i reflexió d’un videojoc per part dels diferents grups. 

I aquesta ha estat la nostra reflexió sobre el videojoc escollit:

Pro Evolution

Aquest popular joc de futbol, utilitzat per tot tipus de gent, des dels més petits fins als més grans, i degut a l’enorme magnetisme que aquest esport té en el nostre país, ens fa pensar en l’ús d’aquest videojoc dins l’àmbit escolar.

Així doncs, com a mestres, considerem que el Pro Evolution seria una bona eina a utilitzar en l’àrea de l’educació física, ja que permet practicar i desenvolupar l’estratègia a seguir en el futbol d’una manera motivadora i divertida, permet fomentar la socialització pel fet de poder crear lligues on hi participin un gran nombre d’alumnes, i crear vincles d’amistat mentre jugues amb el contrari. A més, és una bona manera d’aprendre les normatives i les regles bàsiques d’aquest esport.  

En definitiva, aquest entretingut videojoc ens sembla interessant utilitzar-lo amb nens d’entre 10 i 12 anys, posat que les seves capacitats cognitives i perceptives són adients per extreure el màxim del joc.

Així que per l’elaboració d’aquesta, amb el grup, hem buscat una web que ens semblés interessant analitzar i que alhora sigués coneguda: edu365. Un cop feta l’elecció, hem anant seguint els punts de la pauta de catalogacions i contestant-los. La veritat és que no ens ha portat problemes, potser en algun moment hem dubtat sobre algun aspecte determinat, però amb l’ajuda de l’Anna hem pogut seguir endavant.

Un cop fet l’anàlisi, m’atreveixo a dir que la web edu365 està molt complerta en molts aspectes, a més, la navegació és molt àgil i senzilla. També dir, que fent l’anàlisi m’he adonat en certes característiques que mai m’havia parat a pensar sobre una pàgina web i que són interessants fixar-s’hi en quan entres en una. A partir d’ara, segur que quan visiti alguna web em fixaré en alguns punts treballats avui i podré tenir el meu propi criteri d’avaluar la pàgina que estic visitant.

Per cert aquesta és la nostra fitxa de catalogacions i d’avaluacions.       

Seguidament, hem passat a la tria del tema de l’última activitat que farem en aquesta assignatura. El que treballarà el nostre grup, que per cert no té nom, serà l’Educació i les Competències en Maneig de la Informació a l’Educació Infantil i/o Primària. Per tant, igual que tota la resta de grups, ens haurem de preparar una xerrada d’uns 10 minuts parlant sobre el tema escollit, fer una presentació gràfica que acompanyi la conferència i  l’elaboració d’un tríptic o díptic informatiu. No ho he dit, però ara ho afegeixo, aquesta activitat ve en forma de webquest, ara bé, aquesta vegada som nosaltres els alumnes i els qui l’hem de resoldre, d’aquesta manera sabrem allò que se sent treballant des de l’altre cara d’una webquest, si més no això espero.

Però abans d’endinsar-nos a l’última tasca, avui n’hem fet una altra: l’anàlisi de web’s. Aquesta activitat ha estat molt senzilla, ja que ha consistit en l’elecció d’una pàgina web educativa i omplir un full amb les catalogacions i les avaluacions corresponents d’aquesta. A més, l’Anna ens ha fet una mostra de com ho havíem de fer, i ha fet explicacions i incisos per ajudar-nos a l’hora d’omplir la fitxa.

El meu grup ha escollit la web edu365, que la recomano, i hem fet aquestes valoracions: fitxa de catalogacions i avaluacions.

Aquesta activitat m’ha fet adonar-me sobre els aspectes que ha de tenir una web per ser complerta i competitiva envers les altres amb una mateixa temàtica, és a dir, aspectes necessaris per ser atractiva, tenir èxit i navegar fàcilment per ella.   

En definitiva, avui ha estat un dia molt productiu, ja que ens ha donat temps a tocar diferents temes i interessants.  

A més, no ha estat gens pesat el procés d’elaboració, a excepció del dia que havíem d’enganxar la informació a la corresponent plantilla de la webquest (veure sessió 10). El bon ambient en el grup suposo que també ha afavorit a l’amenització de la feina, de la mateixa manera que el tema treballat. 

Pel que fa al contingut de la webquest, des del meu punt de vista, crec que ha quedat força complert i que hem respectat tots els aspectes claus que aquesta ha de tenir (introducció motivadora, tasques engrescadores, processos i recursos ben pautats, una bona conclusió, etc.). Però opineu vosaltres mateixos sobre La nostra webquest ja que estem oberts a crítiques constructives!

Per acabar, m’agradaria animar-vos des d’aquí a que tingueu present el tema de la webquest en un futur, i que si teniu l’oportunitat, l’utilitzeu com a eina educativa amb els vostres alumnes, ja que a mi m’hagués agradat fer activitats com aquestes en la meva etapa escolar. Personalment, estic ben segur que jo, com a educador, l’intentaré portar a la pràctica, sempre i quan m’ho permetin els afers externs a mi.